També vam provar de viatjar en tren per Vietnam, de fet, vam agafar dos trens:
– Tren Nocturn des de Hanoi a Hué
– Tren des de Hué a Da Nang
Els bitllets dels dos viatges els vam comprar per internet, des de Barcelona, a la web https://vietnam-railway.com/
(Vaig patir per si no estaben els bitllets del tren Hué – Danang a l’hotel, ja que a Hué només estàbem un dia, però tots els bitllets, tant els del tren nocturn com l’altre, me’ls van fer arribar a l’hotel Golden Legend de Hanoi), de forma que ja no vam patir per si trobaríem o no els bitllets a l’hotel de Hué.
– Tren Nocturn des de HANOI a HUÉ
Quan feu la compra us arribarà la confirmació (rebut) – No és un bitllet ni es pot bescanviar a l’estació! Els bitllets us els faran arribar a l’hotel que digueu.
Preu per a dos persones: 123$ (USD) // 2.690.000 VND // 108€
Temps de trajecte: aprox. 13h
Distància: aprox. 800km
Només arribar a l’estació de Hanoi, ens va venir el típic vietnamita oferint, la veritat no sé el què, però tenia una pinta de mafiós que no podia ser res bó, així que vam ignorar a quasevol persona que ens oferís res relacionat amb els bitllets de tren, ni acompanyar-nos al tren, ni revisar el bitllet, ni res de res…
Tenint en compte que el viatge era llarg, i per la nit, vam voler estar el més còmode possible, i vam escollir la modalitat de Soft Berth 4 (lliteres toves en camarot de 4 persones).
Brutal com es veuen de vells els trens i l’estació, però com tot a Vietnam, funcionava bé, tant els serveis com els horaris i puntualitat.
L’únic contratemps va ser que estàbem una mica neguitosos per saber amb qui ens tocaria compartir habitació, i la nostra sorpresa va ser trobar-nos a les dues lliteres de baix, 4 persones, vietnamites (2 matrimonis de gent gran) que no tenien ni idea d’anglès, i semblava que fos el primer cop que pujaben al tren, o al menys, que tenien lliteres. Els vam intentar fer saber que al camarot només podien anar 4 persones, el revisor va passar va dir que només podien estar-hi dos, i els altres dos tenien bitllet de seient, i es van quedar les dues dones. a mitja nit, però, van entrar els dos homes per sopar juntament amb elles a les lliteres de baix, i aprofitant que no hi havia revisor a la vista es van quedar a dormir, compartint llitera amb les respectives parelles.
Nosaltres, cadascú a la seva llitera superior amb les nostres maletes, vam estar, la veritat, molt bé. Una cosa és que el tren fos vell, exageradament vell, però la realitat és que les lliteres eren molt còmodes, el camarot molt ben ventilat, bona il·luminació, i llençols i mantes totalment netes i plegades.
Els vietnamites ens van oferir menjar però no ens vam atrevir 🙂
Comentar que tant per sopar com per esmorçar, passaben carros amb menjar que es podia comprar (per suposat, menjars típics vietnamites i 100% casolans, que no vam tastar però feien bona olor i tenien bona pinta)
Algunes fotos:
(zona de les vies del tren a l’estació de HANOI)
(tren nocturn que ens va portar de Hanoi a Hué)
(portes de l’interior del tren)
(accesos per anar de vagó en vagó)
(lavabos del tren, amb la manguera típica dels lavabos de tot Vietnam)
(dones vietnamites, companyes de camarot)
(un dels altres companys de camarot)
– Tren des de Hué a Da Nang
Quan feu la compra us arribarà la confirmació (rebut) – No és un bitllet ni es pot bescanviar a l’estació! Els bitllets us els faran arribar a l’hotel que digueu.
Preu per a dos persones: 33$ (USD) // 740.000 VND // 29€
Temps de trajecte: aprox. 2h33′
Distància: aprox. 100km
Aquest segon viatge en un tren vietnamita va ser de dia i en seient «Soft Seat»
El trajecte va ser des de Hué a Da Nang, ja que la destinació següent era Hoi An
Força cómode, i al coincidir amb l’hora de dinar passaben amb carros de menjar on podies comprar sopes i d’altres menjars casolans típics del Vietnam. No vam menjar però tenia molt bona pinta i tot feia molt bona olor. Uns estrangers (crec que americans) van demanar força menjar i se’ls veia disfrutar de l’àpat!
